pionentes!

Thursday 17/May/07

Gentlemen, I’ll tell you the plain truth

Filed under: — el capitán @ 8:59
Gentlemen, I’ll tell you the plain truth. Every day of the year when we take up a paper we read the opening of a murder. We say, This is good, this is charming, this is excellent! But, behold you! scarcely have we read a little farther before the word Tipperary or Ballina-something betrays the Irish manufacture. Instantly we loathe it; we call to the waiter; we say, ‘Waiter, take this paper; send it out the house; it is absolutely a scandal in the nostrils of all just taste.’ I appeal to every man whether, on finding murder (otherwise perhaps promising enough), to be Irish, he does not feel himself as much insulted as when, Madeira being ordered, he finds it to be Cape, or when, taking up what he takes to be a mushroom, it turns out what children call a toad-stool? Tithes, politics, something wrong in principle, vitiate every Irish murder. Gentleman, this must be reformed, or Ireland will not be a land to live in; at least, if we do live here, we must import all our murders, that’s clear.” Toad-in-the-hole sat down, growling with suppressed wrath; and the uprarious “hear, hear!” clamorously expressed the general concurrence.

On Murder Considered as One of the Fine Arts, by Thomas De Quincey

They did, they goddam did it…

Wednesday 9/May/07

QUADRO SINÒPTIC

Filed under: — marc @ 17:34

Francesc Pujols

QUADRO SINÒPTIC
   
PER CLASSIFICAR LES CARÍCIES QUE LES DONES FAN PER ENAMORAR
   
PRINCIPI FONAMENTAL
Les carícies per enamorar són sempre falses
   
DIVISIÓ
de les dones, segons aquest principi:
   
1ª Les que no saben que aquestes carícies han de ser falses. 2ª Les que saben que aquestes carícies han de ser falses.
   
SUBDIVISIÓ de la primera divisió SUBDIVISIÓ de la segona divisió
   
1ª Les que les volen falses sense saber que ho han de ser. 1ª Les que les fan perquè saben que són falses.
   
2ª Les que si sapiguessin que són falses, no les farien. 2ª Les que, sabent que són falses, les volen fer verdaderes.

La tardor barcelonina, Francesc Pujols, publicada al Papitu el 1908.

Tuesday 8/May/07

Se acuerdan de “Aquellos Pionentes Años”? (y II)

Filed under: — el capitán @ 18:41

Les recordamos que tenemos a disposición de todos Uds., queridos pionentes, gratis et amore Dei, Aquellos Pionentes Años!, una herramienta endiabladamente útil para mandar mensajes al futuro!

Logo Aquellos Pionentes Años

Se trata de escribir un mensaje hoy, ahora mismo, y determinar en qué fecha queremos que sea enviado. De ésta manera podemos transcender lo inmediato, fastidioso y ruin de nuestro presente diario y proyectarnos hacia un futuro que será, no lo duden, mejor; mucho mejor.

Vayan a Aquellos Pionentes Años y –como dice el eslogan– empiecen a preparar desde ya la nostalgia que les atormentara en el futuro!

Miles Centenares Decenas de personas lo han hecho ya.

Thursday 3/May/07

Vindrà el dia que els catalans ho tindrem tot pagat

Filed under: — marc @ 0:20

Pujols i Dalí

—Jo no porto bitllet, però sóc català.

El revisor al sentir que és català s’agenolla davant seu, li besa els peus i, fent-li una gran reverència, recull de terra les flors que cauen del rostre florit del comerciant i surt del departament amb un gran manat que li va caient pel camí. Tornem a quedar sols. En aquest moment, el tren passa per un túnel. Jo em preparo a defensar-me. El túnel és llarg, i el viatger no es propassa. Ho estranyo. Quan sortim del túnel, ell, fent-me una reverència tan profonda com la del revisor, me diu:

—Senyora, dispensi que no m’hagi propassat.

—Ja està dispensat —li responc jo.

Un gran silenci. Durant aquest silenci, medito i comprenc que el comerciant m’hagi demanat que el dispensés de no haver-se propassat, lo que no comprenc és perquè no s’ha propassat, més a més havent-me demostrat, al demanar-me dispensa, que sap —com tots els homes que han viatjat—que a l’anar en tren i al passar un túnel, quan se va sol al departament amb una senyora, hi ha l’obligació de propassar-se.

—Dispensi que no m’hagi propassat —torna a dir el meu company de viatge— però la trobo tan hermosa, que en comptes d’inspirar-me un amor carnal i passatger, m’inspira una passió elevadíssima i un amor ideal, que conec que serà etern.

La tardor barcelonina, Francesc Pujols, publicada per primer cop al Papitu el 1908.

No cal dir que ja teniu disponible La tardor barcelonina a Biblio.tk
También en español, sin pagar nada tampoco, a continuación: (more…)

Sunday 4/Feb/07

Maternidad

A las vacaciones de quinto de bachillerato salimos con un saldo de muertos. “Es una verdadera tragedia terminar un año marcado por triunfo -la construcción de un nuevo pabellón deportivo, pero con la desaparición de seis jóvenes que apenas despuntaban la que sería una brillante carrera”, se lamenta el padre rector, en el discurso de clausura. Pepito Torres hizo un viaje repentino Bogotá (faltó a un examen final) y dicen que vino a pie, devorando cuanto hongo mágico encontró a la vera del camino, y al llegar a Cali comenzó a dar escándalo público por la Sexta, lo agarraron dos policías sin avisar a sus papás, lo metieron en la radiopatrulla en donde murió como un perro, dándose contra las rejas, exhalando por boca y narices un polvito negro. Manolin Camacho y Alfredo Campos, los inseparables, se volaron del colegio y fueron a pasar un viernes de tarde deportiva en el río Pance, hubo crecida, y a los dos días encontraron sus cuerpos “entrelazados”, pero el periódico no explicaba como. (more…)

Sunday 10/Dec/06

nos quedamos huérfanos

Filed under: — el capitán @ 20:32

Primero Puskas. luego Pinochet, y ahora … Lauren Postigo.


A pesar de la boda zulú, no te olvidamos!