pionentes!

Era un cartell molt interessant d’una activitat que s’havia dut a terme aquell matí, diumenge passat: “La mar es posa bona si veu el cony d’una dona”. Suposadament un grup de dones s’aplegaven a l’espigó de la Mar Bella per a saludar el mar d’aquesta manera tan simpàtica

There is a Catalan saying: ‘La mar es posa bona si veu el cony d’una dona’ - ‘The sea calms down if it sees a woman’s cunt’. This Catalan belief in the power of the vagina is, in fact, the source of the good luck custom of fishermen’s wives displaying their genitals to the sea before their men put out on the water.

I després continua:

The flipside of this faith is, logically enough, that a woman can cause storms if she urinates in the waves [1].

Potser a algú se li acud la manera com aprofitar aquest extraordinari fenòmen per a fer front a la sequera…

Les Festes de Gràcia al carrer Bruniquer (entre Montmany i Torrent d’en Vidalet) programaven ahir vespre un “Ball de Joventut”, concert a càrrec dels grups Cagarro, Cornwell, Ërase i Fred Scampi. Va coincidir amb un sopar dels veïns, que segurament havien oblidat que ells mateixos havien contractat un concert punki al seu carrer. El primer grup, Cagarro, va destilar un punk provocador i gamberro, amb temes com “A tu novia le mola que le meen en la cara” o “Un dedo en el culo es gratis”. El concert era totalment festiu, hi havia cachondeo, inclús un grup de disminuïts psíquics del barri es van afegir al públic entusiasmats … però els veïns de Bruniquer anaven posant mala cara. El hardcore extrem de Cornwell va acabar d’encendre la metxa: recent acabat el segon grup, la guardia urbana va interrompre el concert definitivament; els veïns havien trucat en massa a la policia per denunciar el concert “ofensiu” (textual) que els havia arruinat el sopar.
Això senta un precedent interessant: a partir d’ara pots cancelar el que no t’agradi per “ofensiu” (si no poguessis per “injuries a la Corona”)? Si un grup de veïns fa acabar un concert del que no entén la ironia, podriem retirar a Pep Sala o a Maria de Pau Janer (no costa gens demostrar que són ofensius)? O bé qui paga mana (cal dir que els veïns de Bruniquer van aportar 30 euros de la seva butxaca pel sopar de tots 4 grups) i si no t’agrada el que sents pots engegar els músics que queden per tocar? I com que no s’han portat bé, castigats sense sopar!

A las vacaciones de quinto de bachillerato salimos con un saldo de muertos. “Es una verdadera tragedia terminar un año marcado por triunfo -la construcción de un nuevo pabellón deportivo, pero con la desaparición de seis jóvenes que apenas despuntaban la que sería una brillante carrera”, se lamenta el padre rector, en el discurso de clausura. Pepito Torres hizo un viaje repentino Bogotá (faltó a un examen final) y dicen que vino a pie, devorando cuanto hongo mágico encontró a la vera del camino, y al llegar a Cali comenzó a dar escándalo público por la Sexta, lo agarraron dos policías sin avisar a sus papás, lo metieron en la radiopatrulla en donde murió como un perro, dándose contra las rejas, exhalando por boca y narices un polvito negro. Manolin Camacho y Alfredo Campos, los inseparables, se volaron del colegio y fueron a pasar un viernes de tarde deportiva en el río Pance, hubo crecida, y a los dos días encontraron sus cuerpos “entrelazados”, pero el periódico no explicaba como. (more…)

Recentment una petita església de Topeka (Kansas), la Westboro Baptist Church, s’està fent famosa per assistir als funerals dels soldats americans morts a l’Irak. S’hi manifesten per celebrar que han mort, ja que aquesta gent considera que God Hates America i que qualsevol desgràcia nacional (Katrina, 11-S, etc) és ben merescuda per culpa de … els homosexuals. Resulta que està clar que Amèrica és una nació de mariques (fags) i que per tant és just que morin soldats (sodomites, segur), o presidents americans com Gerald Ford. I convoquen als seus adeptes als funerals per ballar sobre les tumbes.

A la seva web http://www.godhatesfags.com (”Déu odia els mariques”) hi podreu riure (o plorar, segons gustos) una bona estona. Llocs alternatius també apassionants: http://www.godhatesamerica.com, http://www.priestsrapeboys.com, http://www.godhatessweden.com, i el lloc anti: http://www.satanlovesfredphelps.com

Mirad lo que he encontrado por ahí vía reddit.

“By the same token, unhappiness inevitably increases in old age. We are moving, Dworkin predicts, toward accepting physician-assisted suicide as a preemptive strike against the miseries of decrepitude.”

¿A quién os recuerda? ¿A algún visionario en concreto? ¿A un adelantado a su tiempo y muchas veces incomprendido? :-)

Considerando en frío, imparcialmente,
que el hombre es triste, tose y, sin embargo,
se complace en su pecho colorado;
que lo único que hace es componerse
de días;
que es lóbrego mamífero y se peina…

Considerando
que el hombre procede suavemente del trabajo
y repercute jefe, suena subordinado;
que el diagrama del tiempo
es constante diorama en sus medallas
y, a medio morir, sus ojos estudiaron,
desde lejanos tiempos,
su fórmula famélica de masa…
(more…)

Calicles: Está muy bien ser delgado en la medida en que se está creciendo y no es por tanto una vergüenza mostrarse escueto de carnes mientras se es joven; pero, si cuando uno es ya hombre de edad sigue siendo delgado, el hecho resulta ridículo, Sócrates, y yo experimento la misma impresión ante los que no han engordado que ante los que pronuncian mal o juguetean. Viendo a un joven delgado me complazco, me parece adecuado y considero que este hombre es un ser libre. Pero, en cambio, cuando veo a un hombre de edad que no ha ganado peso y sigue empeñado en mantenerse esbelto, creo, oh Sócrates, que este hombre debe ser azotado.
Platón, Gorgias

Em passejava per slashdot i he trobat aquest interessant post sobre aquells personatges que tots coneixem i que tenen propensió a adquirir el darrer “trasto” que surt al mercat tan aviat com els seus recursos li permeten. Però, el que m’ha realment xocat, és trobar a wikipedia termes com Neofilia o Tecnosexual.

Flipant. Hi ha gent per tot. I, per l’amor de Déu, no us apropeu tant a l’ordinador… Marranos!

DUANE :

          Can I confess something?

Alvy sighs and sits down, leaning his arm on Duane’s dresser.
Duane’s face is big lighted by a single lamp.

DUANE :

          I tell you this because, as an artist,
          I think you’ll understand.  Sometimes
          when I’m driving … on the road at night
          … I see two headlights coming toward me.
          Fast.  I have this sudden impulse to turn
          the wheel quickly, head-on into the
          oncoming car.  I can anticipate the
          explosion.  The sound of shattering glass.
          The … flames rising out of the flowing
          gasoline.

ALVY :

          (Reacting and clearing his throat)
          Right.  Tsch, well, I have to-I have
          t-o go now, Duane, because I-I’m due
          back on the planet earth. 

He slowly gets up and moves toward the door.

Annie Hall (1977), Woody Allen.