pionentes!

Avui els meus germans m’han dit que sóc un “spurmo”.
Amb cara de sorpresa he “googlejat” aquest concepte i heus aquí el que m’he trobat:

www.spurmo.com

How to tell if you’re a Spurmo
When you meet a woman, do you check her wedding ring finger?
On holiday, are you always put in the worst room of the chalet/villa?
Is hair loss a greater threat to the planet than global warming?
Do you mention ex-girlfriends early in a conversation so that people don’t assume you’re gay?
Have you ever said: “Fifteen years is not that big an age difference.”?
Do you have two or more godchildren?

(Answer yes to 2 or more: you’re a Spurmo)

En fi…. cada dia s’aprenen coses noves… :)

“Vivim en la era de la opiniologia”, recorda oportunament la Yanina que va dir en Pla. I respecte als còctels no és diferent.

La bicicletta és un còctel senzill a més no poder: Campari més vi blanc. A primer cop d’ull semblaria que no hi ha res més a dir, però em consta que el tema aixeca aferrissades controversies, i amistats que han superat molts anys de barres de bars i relacions familiars de llargues sobretaules, que hom creia sòlides, s’han tambalejat per aquestes discussions que són, més que simples debats, preses de posició personals en les que ens hi va la vida.

De la bicicletta, que alguns anglosaxons cursis i ignorants anomenen “Bicyclette” tothom creu saber, com ja s’ha dit, la manera correcta de preparar-la. Nosatres, en canvi, no ho creiem: ho sabem.

• 1 mesura de Campari
• 4 + 1/6 mesures de vi blanc *

(*) Cal notar que a la contrada d’Aarau, a l’Argòvia suïssa, es creu que el secret rau precisament en aquest 1/6

Se li pot afegir un rajolí de llima, o de llimona, i pot servir-se en una copa de vi blanc, amb una rodanxa si es vol, però això és opcional, futeses. En canvi sobre un tema fonamental, quina mena de vi blanc cal –sec i afruitat–, no s’acostuma a dir ni mitja paraula.

Però el que de cap manera no pot fer un amant de la Bicicletta és afegir-hi soda, perquè trencaria l’equilibri de les delicades reaccions químiques que s’hi produeixen. Malauradament cal portar un temps voltant per aquest món per a adonar-se d’aquestes coses, i deixant de banda el Negroni, pensar que hi ha qui desperdicia la seva vida aigualint el Campari amb soda és ben depriment. Res de soda, doncs, i menys encara gel!

Per acabar amb un tema més agraït, sembla que l’orígen de la Bicicletta és ¡oh sorpresa! italià, que està considerat una beguda gens sofisticada, i que el nom li vindria de les esses que fa la gent quan torna a casa després de pedalejar una mica més del compte al bar.

Un article que fins ara passava per l’autoritat en el tema el va publicar el New York Times el 4 de novembre de 2007 a la secció “Fashion & Style” –tot i que clarament hauria d’anar a “Culture & Religion”.

Era un cartell molt interessant d’una activitat que s’havia dut a terme aquell matí, diumenge passat: “La mar es posa bona si veu el cony d’una dona”. Suposadament un grup de dones s’aplegaven a l’espigó de la Mar Bella per a saludar el mar d’aquesta manera tan simpàtica

There is a Catalan saying: ‘La mar es posa bona si veu el cony d’una dona’ - ‘The sea calms down if it sees a woman’s cunt’. This Catalan belief in the power of the vagina is, in fact, the source of the good luck custom of fishermen’s wives displaying their genitals to the sea before their men put out on the water.

I després continua:

The flipside of this faith is, logically enough, that a woman can cause storms if she urinates in the waves [1].

Potser a algú se li acud la manera com aprofitar aquest extraordinari fenòmen per a fer front a la sequera…

Una amiga m’ha dit que al web d’Ikea hi trobaria un apartat on em podrien ajudar amb el meu problema; però no, tu.

Després de tant anar a l’Ikea, decorar casa meva exactament igual com la de milions de persones, fer cues lamentables i deixar-m’hi una pasta, quan els demano un favor…