pionentes!

“Vivim en la era de la opiniologia”, recorda oportunament la Yanina que va dir en Pla. I respecte als còctels no és diferent.

La bicicletta és un còctel senzill a més no poder: Campari més vi blanc. A primer cop d’ull semblaria que no hi ha res més a dir, però em consta que el tema aixeca aferrissades controversies, i amistats que han superat molts anys de barres de bars i relacions familiars de llargues sobretaules, que hom creia sòlides, s’han tambalejat per aquestes discussions que són, més que simples debats, preses de posició personals en les que ens hi va la vida.

De la bicicletta, que alguns anglosaxons cursis i ignorants anomenen “Bicyclette” tothom creu saber, com ja s’ha dit, la manera correcta de preparar-la. Nosatres, en canvi, no ho creiem: ho sabem.

• 1 mesura de Campari
• 4 + 1/6 mesures de vi blanc *

(*) Cal notar que a la contrada d’Aarau, a l’Argòvia suïssa, es creu que el secret rau precisament en aquest 1/6

Se li pot afegir un rajolí de llima, o de llimona, i pot servir-se en una copa de vi blanc, amb una rodanxa si es vol, però això és opcional, futeses. En canvi sobre un tema fonamental, quina mena de vi blanc cal –sec i afruitat–, no s’acostuma a dir ni mitja paraula.

Però el que de cap manera no pot fer un amant de la Bicicletta és afegir-hi soda, perquè trencaria l’equilibri de les delicades reaccions químiques que s’hi produeixen. Malauradament cal portar un temps voltant per aquest món per a adonar-se d’aquestes coses, i deixant de banda el Negroni, pensar que hi ha qui desperdicia la seva vida aigualint el Campari amb soda és ben depriment. Res de soda, doncs, i menys encara gel!

Per acabar amb un tema més agraït, sembla que l’orígen de la Bicicletta és ¡oh sorpresa! italià, que està considerat una beguda gens sofisticada, i que el nom li vindria de les esses que fa la gent quan torna a casa després de pedalejar una mica més del compte al bar.

Un article que fins ara passava per l’autoritat en el tema el va publicar el New York Times el 4 de novembre de 2007 a la secció “Fashion & Style” –tot i que clarament hauria d’anar a “Culture & Religion”.

fuente: eatliver.

Qualsevol persona de les que acostumen a llegir llibres estarà d’acord en que un dels més importants d’aquesta literatura nostra, petita i catalana, és el Passeig d’aniversari d’en Vinyoli.

Bé, doncs qui avui faci l’intent d’estar-se dret al pont s’endurà una sorpresa: el pont ja no hi és, ha desaparegut. Les antigues cotxeres dels Catalans, del tren de Sarrià, han desaparegut –seran vivendes, em temo. Han reformat l’escola Orlandai, que ara fa la patxoca impersonal dels centres cívics i les cases d’associacions, i ja no recorda els crits dels infants, la terra mullada ni les pilotes de bàsquet anant en totes direccions darrera una reixa més zoològica que infantil.

En fi, que els queda tot molt net, molt bonic, m’imagino que molt profitós… però de les proves fefaents de la vida de la que es parla en el poema d’aniversari ja no en queda res: perdut l’alzinar, només calia carregar-se el pont, l’escola, deixar el beure i, per suposat, fer desaparèixer també la memòria del malaguanyat Vinyoli.

M’asseuré a veure i criticar el progrés de les obres en aquests bancs que ja no hi ha al costat dels barracons desapareguts, i explicaré a qui passi –em temo que no hi passa mai ningú–, la història del poema d’aniversari. Això faré. Són els avantatges de jubilar-se als trenta.

PASSEIG D’ANIVERSARI

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n’ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l’intent d’estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l’aigua d’una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l’alzinar.

Joan Vinyoli, 1984

La sociedad de la información avanza. Si pasan por el Sur no dejen de visitar Romerijo. Mientras nos podemos consolar con su tienda online de marisco a domicilio. Vean, vean los posibilidades de Internet: romerijo.com