pionentes!

Thursday 31/May/07

Creatividad

Filed under: — paco @ 17:55

Quit smoking

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Sunday 27/May/07

Municipals 2007: Victòria!

Filed under: — marc @ 23:48

A més de l’abstenció, que ha guanyat amb un 50.5% del cens, Escons Insubmissos - Alternativa dels Demòcrates Descontents (Ei - ADD) també ha guanyat les eleccions: ha passat de tenir 731 a 2.275 vots (del 0.10 al 0.37%).

Visquin els Escons Insubmissos! Visquin els Demòcrates Descontents!

Val a dir que els cabrons dels antitaurins (PACMA, o Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) ens han passat la mà per la cara: 3153 vots i el 0.52% !

Dóna'ls el vot!

Els hem donat els vots, als gossos?

D’altra banda, Pionentes!, sempre innovant, els proposa de fer una enquesta post-electoral, a peu de… desesperació.

Suposem que sou una persona, que sou major d’edat i que esteu empadronat/da a Barcelona. Potser és molt suposar, però algú entre els centenars de col·laboradors i milions de visitants deu complir aquestes condicions.

Bé, doncs què heu votat, xatos?

A qui has votat?
  • Add an Answer
View Results
Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Thursday 24/May/07

‘unionis’, ‘unidadini’ y … batasunis

Filed under: — cronopio01 @ 15:25

Lean por favor: batasunis al banquillo.

Mierda de país. ¡Viva rubianes!

(Lo del título va por convergència i unió, izquierda unida y el significado de ‘batasuna’ que no es mas que unidad en la lengua euskera)

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Monday 21/May/07

Anónimo

Filed under: — el capitán @ 20:13

Lo que sigue es un email anónimo. Como tal, hay que darle el crédito que se merece; es decir, poco. A pesar de ello, aunque la redacción de Pionentes! no se fíe demasiado de la veracidad de la información que contiene (según los PP. GG. del Estado serian algo más de 8 millones de €, cf. Presupuestos Generales del Estado), ni suscriba forzosamente las opiniones que en él se expresan, lo reproducimos a continuación por su innegable interés:

Haciendo caso de las indicaciones por parte de la Casa Real española (casa de S.M. el Rey D. Juan Carlos de Borbón y Borbón), así como de la casa del Príncipe de Asturias (S.A.R. D. Felipe de Borbón y Grecia) no vamos a ensañarnos con el luctuoso desenlace de la muerte por sobredosis de barbitúricos de la hermana de S.A.R. Doña Leticia Ortiz Rocasolano.

Sólo cuatro datos de interés para los contribuyentes:

1.- La fallecida disponía de 8.500 euros mensuales, partida adjudicada en los P.G.E. Sección 153.3.4.-Casa Real (apartado Gastos Compensatorios de La Casa de S.A.R. el Príncipe de Asturias).

2.- Disponía de un servicio discreto de vigilancia (o contravigilancia) compuesto por funcionarios adscitos al S. de seguridad de la Casa Real (normalmente, G. Civil) y ello por cuatro turnos= 12 funcionarios.

3.- Disponía de coche (no oficial) pero con chófer (adscito al parque móvil de la Casa Real) y con titularidad por parte de la Casa Real (un Citroën Xantia)

4.- Disponía de otra partida complementaria de 1.830 euros en concepto de dietas de vestuario y locomoción para asistencia a eventos oficiales, como tia en primer grado del heredero/a de la corona de España.

Multipliquen, sumen o hagan lo que quieran pero no resten: madre de Dª. Letizia Ortiz, su padre, la actual compañera de su padre, el actual compañero de su madre, sus hermanas, sus cónyuges o compañeros, sus sobrinos, su abuelo materno y su abuela paterna, su ex…

Esto sólo en lo concerniente a la familia Ortiz-Rocasolano …

Quieren seguir?

Familia Marichalar, familia Urdangarin, familia Real Griega (en el exilio), familia Real Búlgara (en el exilio)…

Total… mas de 45 millones de euros / año.

¡¡¡ TRABAJAD DE UNA PUTA VEZ !!!

P.d. ¿No sería hora de empezar a pensar en abrazar a la República y cooperar a que toda esa panda de aprovechados vividores se gane la vida como cualquier hijo de vecina? ¿Qué tienen ellos/as de excepcional para que tengamos que mantenerlos (a todos ellos y a sus futuros descendientes) toda su puta vida, pagando nosotros, claro està? ¿Acaso hacen algo digno de admiración, de provecho, extraordinario, algo que el resto del pueblo no sepamos hacer por un precio módico? Los paises con dos dedos de frente ya los han puesto de patitas en la calle. El dáa en que nadie más los necesite, aprenderán a trabajar y a ganarse el pan con el sudor de su frente, y no con el sudor de la frente de los contibuyentes.

Para que la gente se quede en la puerta del hospital donde parió Letizia toda la ñoche… Sin comentarios.

La manera más fácil de desmentir o corroborar éstas informaciones seria la transparencia en los presupuestos relativos a la Casa Real; creo que hubo alguna iniciativa al respecto, y también algunas preguntas al gobierno por parte de Joan Tardà i Coma (GER-ERC), a raíz del asesinato del malogrado Mitrofán, algunas de cuyas preguntas y respuestas pueden leerse en el Congreso.

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Friday 18/May/07

Fent l’intent d’estar-se dret al pont

Qualsevol persona de les que acostumen a llegir llibres estarà d’acord en que un dels més importants d’aquesta literatura nostra, petita i catalana, és el Passeig d’aniversari d’en Vinyoli.

Bé, doncs qui avui faci l’intent d’estar-se dret al pont s’endurà una sorpresa: el pont ja no hi és, ha desaparegut. Les antigues cotxeres dels Catalans, del tren de Sarrià, han desaparegut –seran vivendes, em temo. Han reformat l’escola Orlandai, que ara fa la patxoca impersonal dels centres cívics i les cases d’associacions, i ja no recorda els crits dels infants, la terra mullada ni les pilotes de bàsquet anant en totes direccions darrera una reixa més zoològica que infantil.

En fi, que els queda tot molt net, molt bonic, m’imagino que molt profitós… però de les proves fefaents de la vida de la que es parla en el poema d’aniversari ja no en queda res: perdut l’alzinar, només calia carregar-se el pont, l’escola, deixar el beure i, per suposat, fer desaparèixer també la memòria del malaguanyat Vinyoli.

M’asseuré a veure i criticar el progrés de les obres en aquests bancs que ja no hi ha al costat dels barracons desapareguts, i explicaré a qui passi –em temo que no hi passa mai ningú–, la història del poema d’aniversari. Això faré. Són els avantatges de jubilar-se als trenta.

PASSEIG D’ANIVERSARI

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n’ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l’intent d’estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l’aigua d’una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l’alzinar.

Joan Vinyoli, 1984

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Thursday 17/May/07

Gentlemen, I’ll tell you the plain truth

Filed under: — el capitán @ 8:59
Gentlemen, I’ll tell you the plain truth. Every day of the year when we take up a paper we read the opening of a murder. We say, This is good, this is charming, this is excellent! But, behold you! scarcely have we read a little farther before the word Tipperary or Ballina-something betrays the Irish manufacture. Instantly we loathe it; we call to the waiter; we say, ‘Waiter, take this paper; send it out the house; it is absolutely a scandal in the nostrils of all just taste.’ I appeal to every man whether, on finding murder (otherwise perhaps promising enough), to be Irish, he does not feel himself as much insulted as when, Madeira being ordered, he finds it to be Cape, or when, taking up what he takes to be a mushroom, it turns out what children call a toad-stool? Tithes, politics, something wrong in principle, vitiate every Irish murder. Gentleman, this must be reformed, or Ireland will not be a land to live in; at least, if we do live here, we must import all our murders, that’s clear.” Toad-in-the-hole sat down, growling with suppressed wrath; and the uprarious “hear, hear!” clamorously expressed the general concurrence.

On Murder Considered as One of the Fine Arts, by Thomas De Quincey

They did, they goddam did it…

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Monday 14/May/07

El furbol es asin

SPORT

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Wednesday 9/May/07

QUADRO SINÒPTIC

Filed under: — marc @ 17:34

Francesc Pujols

QUADRO SINÒPTIC
   
PER CLASSIFICAR LES CARÍCIES QUE LES DONES FAN PER ENAMORAR
   
PRINCIPI FONAMENTAL
Les carícies per enamorar són sempre falses
   
DIVISIÓ
de les dones, segons aquest principi:
   
1ª Les que no saben que aquestes carícies han de ser falses. 2ª Les que saben que aquestes carícies han de ser falses.
   
SUBDIVISIÓ de la primera divisió SUBDIVISIÓ de la segona divisió
   
1ª Les que les volen falses sense saber que ho han de ser. 1ª Les que les fan perquè saben que són falses.
   
2ª Les que si sapiguessin que són falses, no les farien. 2ª Les que, sabent que són falses, les volen fer verdaderes.

La tardor barcelonina, Francesc Pujols, publicada al Papitu el 1908.

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Tuesday 8/May/07

Se acuerdan de “Aquellos Pionentes Años”? (y II)

Filed under: — el capitán @ 18:41

Les recordamos que tenemos a disposición de todos Uds., queridos pionentes, gratis et amore Dei, Aquellos Pionentes Años!, una herramienta endiabladamente útil para mandar mensajes al futuro!

Logo Aquellos Pionentes Años

Se trata de escribir un mensaje hoy, ahora mismo, y determinar en qué fecha queremos que sea enviado. De ésta manera podemos transcender lo inmediato, fastidioso y ruin de nuestro presente diario y proyectarnos hacia un futuro que será, no lo duden, mejor; mucho mejor.

Vayan a Aquellos Pionentes Años y –como dice el eslogan– empiecen a preparar desde ya la nostalgia que les atormentara en el futuro!

Miles Centenares Decenas de personas lo han hecho ya.

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl

Thursday 3/May/07

Vindrà el dia que els catalans ho tindrem tot pagat

Filed under: — marc @ 0:20

Pujols i Dalí

—Jo no porto bitllet, però sóc català.

El revisor al sentir que és català s’agenolla davant seu, li besa els peus i, fent-li una gran reverència, recull de terra les flors que cauen del rostre florit del comerciant i surt del departament amb un gran manat que li va caient pel camí. Tornem a quedar sols. En aquest moment, el tren passa per un túnel. Jo em preparo a defensar-me. El túnel és llarg, i el viatger no es propassa. Ho estranyo. Quan sortim del túnel, ell, fent-me una reverència tan profonda com la del revisor, me diu:

—Senyora, dispensi que no m’hagi propassat.

—Ja està dispensat —li responc jo.

Un gran silenci. Durant aquest silenci, medito i comprenc que el comerciant m’hagi demanat que el dispensés de no haver-se propassat, lo que no comprenc és perquè no s’ha propassat, més a més havent-me demostrat, al demanar-me dispensa, que sap —com tots els homes que han viatjat—que a l’anar en tren i al passar un túnel, quan se va sol al departament amb una senyora, hi ha l’obligació de propassar-se.

—Dispensi que no m’hagi propassat —torna a dir el meu company de viatge— però la trobo tan hermosa, que en comptes d’inspirar-me un amor carnal i passatger, m’inspira una passió elevadíssima i un amor ideal, que conec que serà etern.

La tardor barcelonina, Francesc Pujols, publicada per primer cop al Papitu el 1908.

No cal dir que ja teniu disponible La tardor barcelonina a Biblio.tk
También en español, sin pagar nada tampoco, a continuación: (more…)

Compartir és gaudir:These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • Meneame
  • digg
  • Reddit
  • del.icio.us
  • Furl