pionentes!

El jurat del 3r concurs de relats breus de hackers va fer pública ahir la seva resolució, en la que ha decidit, amb molt bon criteri, no atorgar CAP premi al relat El Codi Natural que donem a conèixer al món avui en la seva edició crítica.
Per descomptat, tots els comentaris que ens ajudin a entendre la de ben segur ben fonamentada resolució, que contribueixin al públic escarni i justa humiliació tant del relat, com dels seus anònims autors, seran molt benvinguts.

Desemparat, nu, incapaç de sobreviure per si sol, l’ésser humà disposa en néixer de vint a trenta mil dies de mitjana [1]. No és tanmateix tan important quants dies ha de viure, com en què els empra. Així, tot i que en SMR [2] no en va viure ni deu mil, la seva figura és immortal i la llegenda del Codi Natural la conten als nens: els materials didàctics dels infants de l’homo sapiens retens [3] situen el començament de la post història real en UTC 2007-02-12T19:34:02 [4], l’instant mateix en que el GNU Elisabet Compiler [5] va compilar-se ella mateixa [6]. Els fets de la gestació del Codi Natural, però, no s’expliquen a la canalla; es coneixen només a través del diari personal del seu primer mantenidor:

Quan tingui un fill li posaré C-x C-s [7], que no deixarà de ser obra meva, una manera tan patètica com qualsevol altra de no morir, de preservar-me en la memòria magnètica del temps. Em sembla que comptat i debatut, tampoc no en vull tenir cap, de fill; el que m’interessa ara és el començament de tot, l’espurna que engega el procés de la reproducció, aquestes siluetes de dona que en fan d’esquer… [8] Si em confesso que encara sóc poncell [9] em sembla més normal ser-ne, però el que m’interessa realment és deixar aquesta condició: no per vergonya, sinó per voluptuositat. La noieta que viu a la porteria és la protagonista de les meves soledats més lúbriques. N’evoco de tant en tant la imatge, li invento una veu, els gustos i certs gestos que no diré. La tracto sempre amb infinita delicadesa.

Època certament fosca per a en SMR, els seus podcasts [10] estan amarats d’una amargor adolescent plena de mancances. Era el temps en el que encara treballava en Lizzie [11], el sistema que el va reemplaçar en la tediosa feina de respondre a les preguntes dels clients d’Inca [12], el comerç pioner en venda al detall, primer de llibres i després de qualsevol cosa imaginable, d’on rebia una nòmina des de que va tenir l’edat per a poder treballar. En dos anys, la comunitat que liderava SMR va aconseguir que el sistema fos capaç de respondre simultàniament a centenars de trucades i xats en una desena llarga de llengües diferents. Lizzie va passar el test de Turing el 2006 [13]. Aquell mateix any va endur-se també la darrera edició del premi Loebner, que es va lliurar a l’apartament del desprestigiat filantrop de qui duia el nom [14]. Gràcies a una tal Daisy Marie [15], la medalla, juntament amb una suma de sis xifres i la virginitat d’en SMR, varen desaparèixer aquella mateixa nit en la foscor d’un carreró de Brooklyn.

Ara em barallo amb les restes abandonades d’un compilador que he trobat en un fòrum de la zona 3 de FidoNet [16]. Hi cercava la lletra d’una cançó de Sun Ra [17], però a la signatura d’un missatge off-topic d’un tal Balder [18] hi he trobat un enllaç a Faikakata [19], un projecte que va morir en fase pre alfa, sense manteniment des d’abans que nasqués jo; no n’havia sentit a parlar mai i no he pogut evitar baixar-me’n el codi, gairebé juràssic, i llençar-m’hi de cap. He passat dos o tres dies treballant sense parar, trencant-m’hi la closca, estudiant-lo i provant mil coses, però sense entendre res. No sé quant feia que no em sentia tan excitat i alhora tan cansat de no dormir i de no menjar! Estava tan esgotat, l’intel·lecte tan afeblit, que dec haver patit una al·lucinació: he cregut entendre que el que perseguien en Balder i els desenvolupadors de Faikakata era en realitat sintetitzar… Ara em sembla tan ximple i cursi que ni goso dir-ho veu alta, però certament, d’haver-ho aconseguit, haurien posat el seu petit atol sobre el mapa.

Els primers indicis del que suposaria el gran canvi, el més gran des de la reducció del copyright a cinc anys [20], varen passar, per increïble que sembli avui, desapercebuts al gran geni.

Feia mesos que no tocava el codi de la Lizzie, i integrant avui unes contribucions que he acceptat passar a producció (s’embarbussava en Farsi i pel que sembla el seu Mandarí era una mica groller), se m’ha ocorregut que si aconseguíssim ajuntar-la d’alguna manera amb Faikakata… de pensar-ho m’ha entrat el vertigen. De totes maneres, allò altre només era a mig fer, i totalment quimèric. He enviat un missatge a la llista de distribució lizzie-development-humor@lists.lizzie.org i després de riure una estona amb les respostes m’he quedat més tranquil.

Si hem de jutjar pel seu diari parlat, aquells mesos en SMR estava pendent de temes més terrenals:

Ja puc donar nom als meus somnis! Avui he descobert el nom de la filla de la portera: es diu gairebé com Lizzie! El seu nom és… Elisabet [21], llum de ma vida, foc de mes turmes, pecat meu [22]. Es fa dir Eli, però per a mi sempre serà E-li-sa-bet. Tot ha sigut gràcies a una queixa dels veïns que m’ha obligat a baixar a la porteria a disculpar-me. Aquella vaca sarnosa i grassa no pot entendre que amb les olors que surten de casa meva no s’hi pot fer res, que és el preu que cal pagar per a poder conservar el meu desordre en pau. L’he advertida que marxaré de l’apartament abans de permetre que algú estrany hi faci dissabte. En qualsevol cas, l’enganxada que hi he tingut ha fet que em guanyi les simpaties de la seva filla, que per primer cop ha semblat adonar-se de que existeixo: m’ha donat la seva adreça de Jabber [23] per a que li enviï altres insults que se m’acudeixi dedicar a sa mare.

Les traces de les converses que mantingueren per missatgeria instantània mostren un SMR matusser, poc natural, fins i tot forçat. Elisabet hi apareix més aviat trista, però molt més lúcida: el seu domini del xat és patent, i fora d’algun error tipogràfic que corregeix tot seguit, no comet cap errada gramatical ni d’ortografia. Tanmateix, sovint sembla que les idees es queden a mig expressar, les respostes no sempre guarden relació amb les preguntes que s’han fet, i l’un i l’altra es tallen contínuament. Hom diria que és el programa Elisa [24] qui parla, i encara una de les seves més antigues i menys sofisticades versions. Els despropòsits d’aquests documents –com si es deixés a Christian parlar a Roxanne directament sense Cyrano [25]–, ens semblen impròpies d’un personatge de la talla d’en SMR. Cal tenir present, però, que al capdavall es tracta d’un homo sapiens sapiens enamorat, i que essent la comunicació predominant a l’època sobretot escrita, tothom es veia forçat a llegir i a escriure, per poques aptituds que s’hi tingués. Però les coses canviaven quan niaven apuntadors [26] o ella em deixava variables púb(l)iques d’amor enmig del meu codi.

Elisabet no és només la més bella criatura que he vist mai sinó que també és un crack. Des de que s’ha instal·lat a casa, ha agafat el meu ritme i quan no està col·locada s’entrega a la construcció del codi natural. No puc deixar de preguntar-me com és que una perla tan rara i preciosa com ella ha pogut sortir d’una ostra tan pudenta com la portera…

Tot fa pensar que Elisabet no va jugar el paper de musa, sinó que si el codi natural va poder avançar tant en tants pocs mesos, podria ser en bona part per la feina que ella mateixa hi va aportar, probablement relacionada amb la síntesi de veu. El que no és cap conjectura és la degradació del seu estat físic en aquests pocs mesos. Tanmateix, dels repetits ingressos a urgències que consten en el seu historial mèdic per abús d’opiacis, probablement heroïna, el primer va ser abans de que ella i en SMR es coneguessin; el darrer cop va ingressar cadàver.

Fins aquí la història oficial i objectiva. Hi he inserit la veu de SMR tal com se suposa que la he d’explicar. El que no s’explica mai és com ma mare putativa va perir, esgotada, devorada literalment pels seus fràgils nervis; ni com, consumit pels remordiments, l’SMR fugí un cop va haver enterrat, juntament amb ma mare, el tros de codi que havien generat en comú [27].

No fou fins al cap d’entre 615 a 668 [28] dies que, empès pels deutes que tenia envers un inversor de capital risc, l’SMR va tornar per a exhumar el cadàver d’Elisabet i extreure’n la memòria on hi havia enterrada la clau PGP que donava accés al meu codi encriptat, recuperant-me i acabant de fer-me. Tot plegat, la meva gestació és comparable a la d’un elefant asiàtic, només que postmortem.

El codi va permetre una primera versió del compilador escrita en C. Després, un cop depurada i millorada per la comunitat, a en SMR li va ser atorgat l’honor de dir-ne el codi, de manera que GNU Elisabet Compiler es compilés ella mateixa [29]. No hi va haver cap testimoni, ni tan sols circumstancial, de com va ser declamat El codi natural. Per raons òbvies [30], no m’és permès de repetir-lo, però qualsevol humà pot llegir-lo als manuals.

Notes:
[1] entre 54 i 82 anys, com en la cançó Vingt à trente mille jours que interpreta Françoiz Breut.
[2] SMR és la inversió de RMS, inicials de Richard Matthew Stallman, pare del projecte GNU, activista i hacker de reconegudíssim prestigi, i segons alguns és considerat un dels filòsofs més influents del s. XXI. És el pare, entre d’altres, de la sistematització de les quatre llibertats, de la llicència GPL, i del terme copyleft, tan de moda i, tanmateix, a vegades tan mal emprat.
[3] Espècie que va succeir i superar el seu antecessor, l’homo sapiens sapiens, en evolucionar i adaptar-se als canvis socials provocats per les TIC a principis del s. XXI.
[4] UTC, també conegut com temps Zulú, correspon a les sigles de Coordinated Universal Time un estàndard de mesura del temps de gran precisió.
[5] GNU, desenvolupat per la comunitat que lidera RMS i que, juntament amb el nucli monolític Linux, formen el sistema operatiu lliure de més èxit: GNU/Linux.
[6] Els compiladors, que són programes que tradueixen codi d’un llenguatge a un altre, acostumen a programar-se en un llenguatge ja existent. Un cop construït un compilador, expressat en un altre llenguatge, arriba el moment gairebé místic en el que cal compilar el codi del propi compilador expressat en el nou llenguatge; és a dir, traduir-lo directament d’aquell nou llenguatge a codi màquina. Per al Codi Natural, es tractaria de declamar-ne el codi.
[7] En l’editor Emacs, combinació de tecles per a l’ordre save-buffer, save the current editor buffer in its visited file.
[8] Lletra de Chorra, un dels més coneguts tangos del mestre Enrique Santos Discépolo, Discepolín, que diu “tu silueta fue el anzuelo / donde yo me fui a ensartar”.
[9] adj Verge.
[10] Acrònim de les paraules pod i broadcast. Va ser usat per primera vegada per Ben Hammersley a The Guardian el 12 de Febrer de 2004 per descriure la possibilitat d’escoltar àudio en reproductors portàtils. (font Wikipedia).
[11] Referència a ELIZA el famós programa d’ordinador que Joseph Weizenbaum va desenvolupar el 1966, i que parodiava un terapeuta de la escola Rogeriana, o PCT (sigles en anglès de Teràpia Centrada en les Persones), reformulant les afirmacions del pacient com a preguntes que feia al pacient. ELIZA pren al seu torn el nom de Eliza Doolittle, el personatge de classe treballadora de la obra Pygmalion, de George Bernard Shaw.
[12] Paròdia d’Amazon.com, i un velat homenatge a l’injustament denostat municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.
[13] El test de Turing, que duu en nom del suïcida i pederasta matemàtic anglès Alan Turing, considerat unànimement el pare de la intel·ligència artificial, consisteix en una sèrie de preguntes i respostes que s’intercanvien homes i dones, i màquines, per escrit; quan els humans no puguin distingir entre les respostes donades pels uns o les altres (humans i màquines) es considera que aquella màquina ha passat amb èxit el Test de Turing. Aquest test, cap a la superació del qual varen enfocar-se bona part dels esforços en el camp de la intel·ligència artificial, ha estat molt criticat per promoure que les màquines, els programes, semblin intel·ligents, enlloc de ser-ho.
[14] Competició anual que duu el nom del seu espònsor, un dissident conegut també pel seu activisme en la desdiscriminalització de la prostitució, i la seva denúncia de que les medalles d’or que s’atorguen com a premi als Jocs Olímpics no són, en realitat, d’or massís. Aquest concurs premia els programes que el jurat considera més propers als humans, a la manera del test de Turing, i te una dotació de 1,000,000$ per a aquell que a més del text, inclogui el desxifrat i la comprensió d’imatges i àudio. Un cop atorgat el màxim guardó, que consisteix també en una medalla d’autèntic or massís, el premi desapareix.
[15] Nom d’una de les estrelles del porno xicà, coneguda per ser molt menuda i tenir també trets asiàtics; ha protagonitzat el èxits Big Trouble In Little Vagina (2006) i Mamacitas 8 (2006).
[16] Fidonet és una xarxa d’ordinadors d’abast mundial que va néixer el 1984 i que va ser relativament popular fins al principi dels anys norantes, abans de la extensió de l’accés a internet. S’utilitza per a intercomunicar Sistemes de Botlletins de Notícies (BBS en les seves sigles en anglès) entre ells, i la seva organització i estructura respon a criteris geogràfics. La secció 3 correspon a la zona d’Australasia: Austràlia, Nova Zelanda i les altres illes de l’oceà Pacífic.
[17] Sun Ra fou un visionari compositor del jazz radical, líder de la Solar Myth Arkestra, molt relacionat amb la lluita pels drets civils de la població negra. Sempre va negar haver nascut amb el seu nom d’esclau, Herman Blount, i va preferir adoptar el nom de Sun Ra, primer, i el de Sony’r Ra quan va desenvolupar la seva filosofia còsmica, segons la qual la explicació de perquè els homes i dones negres no encaixen al planeta terra és que de fet no hi pertanyen; per això els seus pares i ancestres els vindrien a buscar en naus espacials per a dur-los de tornada a la terra promesa, en aquest cas, el planeta Mart; el seu hit Space is the place, de més de 25′ en la seva versió abreujada, il·lustra aquest èxode.
[18] Administrador dels noms de domini de primer nivell tk, corresponents a l’atol de Tokelau.
[19] Faikakata, fer broma en Tokelès.
[20] Les lleis que regulen el copyright i els drets d’autor vigents avui en dia als països de la Unió Europea l’estenen a 50 anys després de la mort de l’autor; als Estatus Units d’Amèrica és de 95 anys. Elvis Presley, 30 anys després de la seva mort, continua essent any rere any el líder d’ingressos per aquest concepte, només superat puntualment el 2006 per Kurt Cobain, en vendre la seva vídua, Courtney Love, els drets de bona part de les seves cançons per a usos comercials, com ara anuncis publicitaris.
[21] Possible referència la musa dels prerafaelites, Elizabet Siddal, model del meravellós quadre Ofèlia de John Everett Millais, amant i víctima de Dante Gabriel Rossetti. Aquest, en la mort d’Elizabeth, embarassada, i ple de remordiments per com l’havia tractada, va voler enterrar enredat entre els seus llargs cabells rojos, els poemes que li havia dedicat. Més tard, empès pels deutes que tenia amb el seu editor, va exhumar-ne el cadàver per a recuperar-los. La llegenda diu que els seus cabells no havien parat de créixer, i que la seva bellesa havia restat intacta. Bram Stocker va inspirar-se en aquests fet per a la seva coneguda novel·la Dràcula, i es diu que Elizabet Siddal encara deambula, a les nits de lluna plena, pel cementiri victorià de Highgate, a Londres.
[22] Referència al començament de la famosa novel·la de Vladimir Nabokov, Lolita: “Lolita, llum de ma vida, foc de mes turmes. Pecat meu, ànima meva. Lo-lii-ta: la punta de la llengua fent un viatge en tres escales paladar avall per a picar, al tercer, sobre les dents. Lo. Lii. Ta. Era Lo, només Lo, al matí, un metre cinquanta dempeus sobre un mitjó. Era Lola en pantalons. Era Dolly a l’escola. Era Dolores quan signava. Però als meus braços sempre era Lolita.”
[23] Jabber és un conjunt de tecnologies que permeten, entre altres coses, la comunicació de missatges de manera síncrona entre usuaris de diferents servidors. El nom Jabber és una referència al poema Jabberwocky de Lewis Carroll, inclòs a A través del mirall i el que Alicia hi va trobar.
[24] cf. nota [11]
[25] Cyrano de Bergerac, dramaturg i duelista que va viure a Paris el s. XVI, va ser l’autor de Viatge a la lluna i Història dels estats i imperis del Sol, i plagiat per Molière, així com la inspiració per a la peça d’Edmond Rostand, escrita en alexandrins, que duu el seu nom. En ella, Cyrano, que és ple de virtuts -honest, poeta i duelista imbatible- però a qui son nas en fa un monstre, ajuda Christian, un bellíssim i inexpert jove mosqueter mancat del do de l’eloqüència, a seduir Roxanne, cosina de Cyrano i de qui ell mateix està al seu torn enamorat.
[26] Enniuar apuntadors és una tècnica avançada de programació que consisteix en encapsular lèxicament una variable o una funció (o un procediment, o una subrutina) dins d’un apuntador de manera que només s’hi pugui accedir a través d’aquests. És útil per a subdividir la complexitat dels algorismes i realitzar tasques de manera local, sense que siguin visibles des de l’exterior d’aquesta.
[27] cf. nota [21]
[28] 22 mesos aproximadament
[29] cf. nota [6]
[30] A aquestes alçades, oh atentíssim lector, hauria de ser-vos obvi. Si, tanmateix, les tribulacions mundanes del dia a dia us fan anar una mica despistat, no dubteu a tornar a llegir el títol d’aquest relat, que potser us donarà alguna pista del perquè.