Tu ke si vamos pero tu teas duchado y tienes el dinero ke te vengas pa donde vive el victor va venga cntstSender: +34
65385X850
Sent: 16:27:30 31-10-2006
Testigo de la evolución de la lengua, misreceived sms es el azote de quienes sufren lapsus telephonae.
La campanya electoral al parlament es posa calenta, calenta.
Passeig de Gràcia, Barcelona, finals d’octubre 2006.
Meditació, amb alguns rodolins, entorn de la teoria
atòmica, tal com ve al·ludida als periòdics.
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
(more…)
Parece ser que, a medida que se acercan las elecciones para el parlamento de Cataluña, uno se vuelve mas amigo de los animales e historias como la de mitrofán o la del pollito de cuatro patas y dos anos le conmueven muy mucho a este cronopio. Y es que no es para menos y sinó fíjense que imágen tan enternecedora:
(¿No os parece que en la foto el pollito anda un poco de lado? ¿Vodka? ¿Algún borbón de viaje por las antípodas?)
Via TheRegister
“El viernes es mi cumpleaños”, dijo de repente, asomando su morocha cabeza entre las cajitas de remedios. “Entonces tenemos que hacer fiesta”, se oyó decir desde el fondo a la rubita flacucha.
Ahí nomás llegó el Gran Silencio.
Todos la miraron fijo hasta que el morocho volvió a decir, después de cuarenta segundos cortantes que le valieron a la flacucha para saber que había dicho algo que no tocaba: “nunca festejé mi cumpleaños, yo era testigo de Jehová”. >Forros
Otra tarde, una de sábado, mientras cumplían el turno y se tomaba el primer medio vaso de birra de su vida -“Con eso sólo ya le quedaron los ojos rojos y empezó a decir boludeces”, contó la rubita- sentenció tajante: “Yo no me hice, yo nací testigo de Jehová”.
Según la lista, publicada ayer martes, el cantante grunge ‘ganó’ 50 millones de dólares entre octubre 2005 y octubre 2006. Presley logró terminar en el segundo puesto con 42 millones de dólares, un poco menos de los 45 del año anterior.
Forbes.com calcula ésas cantidades basándose en los acuerdos de licencias para el uso de su imagen y las obras de los finados en publicidad u otros medios.
Con las leyes actualmente en vigor –éso es, si no lo prolongan más– los propietarios de los derechos de autor del rey pueden seguir muñiéndole el tupé hasta el 2072, y las greñas a Cobain hasta el 2089. Me imagino que algo así será lo que busca Bisbal dando saltitos en el Parlamento Europeo; por cierto, no se pierdan lo que dice de él el gran Álex de la Nuez.
En fin… ¿ésto es invertir en nuevos talentos? ¿Proteger la creatividad? C’mon!
via Reuters
David Bisbal ofrece hoy un concierto en el Parlamento Europeo, en el marco de una campaña para prolongar el copyright de 50 a 95 años.
La IFPI, una organización de presión que representa a la industria de la música a nivel planetario, ha enviado a Bisbal, que recordemos que no es más que un performer, un performing artist, en principio no es un autor ni compositor, sino un cantante a sueldo de las discográficas, que son quienes le mandan al Parlamento Europeo. [A que el tono Jiménez Losantos no se me da mal?!]
I grew up with songs in my heart and dreaming of a career in music. I am happy that my record company was able to take a chance on me. Now I want other young artists who are passionate about music to have the same chance to follow their dream. If recordings were protected for longer in Europe, record companies would be able to invest even more in discovering and developing exciting new talent.
Bisbal said
No hace falta decir nada más, pero en cualquier caso parece que éste visionario llamado Bisbal ve en la mayor y más durable protección de sus grabaciones como ganador de un concurso-espectáculo vergonzante una causa por la que batirse. No sé si quieren ampliarlo sólo para las grabaciones, o si de paso podemos ampliarlo todo a 90 años: total, ni David, ni Pepe Borrell ni Uds., o respetables pionentes!, ninguno estará aquí para verlo!
Sin para nada querer inducir a ningún acto de violencia, creo que teniendo en cuenta que se empieza a contar a partir de la muerte del ‘autor’, a los fans de Bisbal más les vale espabilar.
Si tenéis dudas, por favor dirigidlas a Orlando Palacios, de Vale Music
Tel: +34 934 927 700
email: orlando_palacios@valemusic.com
El contacto en inglés lo buscáis aquí.
via Barrapunto.
No sabem si enguany els amics d’Escons insubmisos es presenten. El que continua essent vàlid, crec, és aquesta reflexió al voltant de les opcions que tenim el proper dia 1 de novembre.
Els electors decebuts, tant si voten com no, cal que ho facin o ho deixin de fer amb el coneixement de totes les opcions, a fi de conferir la màxima eficàcia al seu vot personal. Amb l’anàlisi de cada una de les opcions de vot quedarà demostrat que convé votar, però amb criteri propi clar. Opcions:
Vot convencional
Votar un partit dels grans o algú que col·labora amb ells i que ja han tingut temps per demostrar l’estil per governar.Vot denominat útil
Aquesta és l’opció del mal menor i comporta votar un partit amb representació parlamentària assegurada, tot renunciant a votar-ne un altre més afí als propis ideals, però sense possibilitats de representació.Vot testimonial
Votar un partit minoritari sense antecedents de govern ni de col·laboració amb altres. És un vot oposat al vot denominat útil, digne de respecte però potencialment inútil.Vot en contra
És emès amb papereta o sobre no oficials o alterats, o sense sobre, o amb el sobre amb més d’una papereta diferents. Per la seva pròpia nul·litat, amb el vot nul l’elector demostra que no sap el que es fa o que no està d’acord amb res o que tant se li’n fot.El vot en blanc
Vot dels ciutadans conscients, però ingenus, que volen complir amb el dret i el deure de votar però que no se senten atrets ni representats per cap partit. Com el nul, el vot en blanc no té cap altre destí que omplir de res el buit legal i és com si no existís. I de fet, no existeix, ja que el vot en blanc s’exerceix amb el sobre buit.L’abstenció
No votar ni els uns ni els altres, ni ningú. És una opció còmoda per als desinformats i els que tenen mandra, així com per als àcrates en desacord amb el sistema. Però tant els uns com els altres, si no voten el partit menys perjudicial per a ells, poden afavorir els partits més oposats als seus interessos, i els mandrosos i els desinformats es desentenen de la societat i, fins i tot, renuncien a la crítica i a la picada de peus, que són dos drets i avantatges de la democràcia.Escons insubmisos
Fins ara, els ciutadans insatisfets amb aquestes set opcions o motivacions de vot no tenien cap més alternativa que votar a contracor o abstenir-se.Però, ara, aquests ciutadans tenen la oportunitat d’un vot diferent, el vot per exigir un canvi de mentalitat i d’estil de governar. A més poden també posar en evidència els dèficits de representativitat politicociutadana actual.
Transcripció de Opcions de vot d’Escons insubmisos.
Interessant també és veure unes estadístiques inèdites sobre l’evolució de l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul a Catalunya.
Discuteixin:
Y dijo el General:
Ha comenzado de este modo el tiempo en que para un argentino no hay nada mejor que otro argentino. Ésto sólo es ya revolución de suficiente trascendencia como para agradecer a Dios que nos haya permitido vivir para disfrutarlo (1974)
Es viernes. Uno no hace jornada intensiva pero se permite un tinto de verano y una buena comilona para compensar esas últimas horas de la semana laboral; horas que otros dedican a hacer el vermutillo-comida-siesta de rigor. Envidias malsanas a parte, en mi rutina post-café habitual dedicada a la lectura de las noticias de este mundo, he encontrado una noticia,ésta, que me ha causado una gran (de tamaño) impresión.
La pregunta que me hago es: ¿Habrá un monarca agazapado en la zona de Barcelona-Glòries a la espera de localizar un “tame bear drunk on” tinto de verano? ¿Sobreviviré a mi jornada laboral? Dios que quiera que mis compañeros de trabajo no se hayan confabulado para emborracharme y así elevar el ego machito de nuestro rey que, por cierto, “no está sujeta a responsabilidad” (Tít II Art. 56.3 de la Constitución Española).
Ale. Buen fin de semana.
