pionentes!

… et ne pas emmerder celle des spectateurs, SVP

Com que sóc un incaut i em deixo impressionar pels grans noms del cinema, hagués agraït que algú m’hagués previngut abans de gastar 4 euros i 50 cèntims, i 1 hora 20 minuts de la meva en Vivre sa vie.

D’una bellesa calcografiada a la Loulou i una ximpleria com la de Nadja, Nana només s’enganya ella mateixa. Això sí, es permet anar a fer manetes al mític cinema Wagram mentre hi projecten La Passió de Joana d’Arc. En la foscor de la sala, en Godard roba descaradament 5 minuts a en Dreyer, potser els més intensos de la peli, per a no explicar res a la seva. Principiis obsta, i un cop perpetrat el primer atemptat, no te cap vergonya de robar també el retrat oval de Poe, fer que un pobre personatge en trobi les obres completes en una habitació per hores, i obligar-lo a a que, molt a contracor, ens el llegeixi. Un cop ja estem rodolant costa avall per la baixada de la desvergonya ja no es té cap escrúpol en insultar Rimbaud: la pobre Nana es veu empesa a dir, desenfadadament, enmig d’una escena totalment banal, allò de “jo és un altre”.

Per molt menys que això s’han cremat cinemes, i per menys encara esglèsies… Malgrat no justificar de cap manera els mètodes d’aquest atemptat cinematogràfic, hem de reconèixer que hi ha un parell d’escenes memorables. (també ens consta que algun membre de la comunitat pionent se n’ha enamorat)

“a perfect film […] one of the most extraordinary, beautiful, and original works of art that I know of.”
Susan Sontag