rancĭdus
Rancio
(Del lat. rancĭdus).
1. adj. Se dice del vino y de los comestibles grasientos que con el tiempo adquieren sabor y olor más fuertes, mejorándose o echándose a perder.
2. adj. Se dice de las cosas antiguas y de las personas apegadas a ellas. Rancia estirpe. Filósofo rancio.
3. m. Cualidad de rancio.
4. m. Tocino rancio.
5. m. Suciedad grasienta de los paños mientras se trabajan o cuando no se han trabajado bien.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados
Comments so far:
RSS feed for comments on this post.TrackBack URI
Share your thoughts
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>
Sign up at Gravatar.com to personalize your comments!





Comment by el capitán
# Wednesday 14/Dec/05,
ranci rància [1413; del ll. rancidus, -a, -um, íd.]
adj 1 QUÍM ORG Dit d’una substància greixosa que alterant-se químicament adquireix una olor i un sabor especials, desagradables. Aquesta mantega s’ha tornat rància. Oli ranci. Fer olor de ranci. 2 1 ENOL Dit del vi envellit de manera adient, amb aroma i tast agradables. 2 fig Existent des de temps molt antic. Una rància estirp. De rància noblesa.
3 fig Revellit, passat, fora de l’ús normal. Home d’idees ràncies. 3 Mesquí, avar, escàs a donar.
Comment by Paco
# Wednesday 14/Dec/05,
Palabra contradictoria, no?
He vuelto a casa, a Pionentes, de donde nunca me había ido. Han sido tiempos de introspección y paseos teóricos.
Cent’anni
Comment by el capitán
# Thursday 15/Dec/05,
parece que lo que es bueno para el vino no lo es para la mantequilla; y que cada cual saque sus conclusiones!