Si notes un deix de nyonya, no et molestis
ENTREVISTA: Xiri el ciri
Alfred Bosch

“Atu no se t’escapa, que a les comissaries se sap com entrar-hi però no se sap ni quan ni com se’n surt. Amb tot, dimarts passat vas anar a renovar el teu DNI. Amb resignació cristiana, vas veure que els agents de l’ordre et convidaven a un vermut i que els seitons s’allargaven més del compte. Mira, Xiri, de tu a tu: jo mai no t’he entès gaire. Tu ets d’aquells candidats que un servidor vota de jove, per passar-se la resta de la vida interrogant-se per què ho ha fet. En el fons, imagino que ficar una icona ortodoxa dins d’una urna té la seva eròtica. O potser és que necessitem, encara que sigui un sol cop a la història, protestar contra la finor intel·lectual, que és massa a tocar de la hipocresia. No ho sé, Lluís Maria; el cas és que en els darrers temps m’havia deshabituat a veure la teva expressió de ciri pasqual, la teva espelma carregada de parsimònia i de flama inesgotable. Sàpigues que demanarem la teva llibertat, que ens prodigarem amb mostres de solidaritat, que agitarem les estelades, que tornarem a parlar de presons i de bòfia i d’amnistia. Però si veus un deix de nyonya en el nostre gest, no et molestis, Xiri. Prego que ens entenguis. Els anys ens han fet ganduls, ens han obligat a festejar amb la ironia i l’escepticisme. I, dimoni, ens ha tocat ser catalans, no pas tàmils hindús. O sigui que demanarem al gendarme i al magistrat que no facin el ruc, que et treguin les manilles, i si cal li farem la promesa de jubilar tres lletres de l’abecedari, la E, la T i la A. Fet això, amic Xirinacs, parlarem de pau, de justícia i de llibertat fins que el ciri aguanti.”