Amb (o contra) Xirinacs?
Amb Xirinacs, ara
Mail Obert Vilaweb 26/10/2005De cap a cap de la seua vida Lluís Maria Xirinacs ens ha ensenyat, sobretot, que els gestos individuals i aparentment petits valen i poden ser poderosos. Ell es va plantar davant la Model tot sol i esdevingué el símbol de l’amnistia dels presos antifranquistes. Ara és l’hora de tornar-li el gest. Deu haver-hi qui considere que és un delinqüent per haver dit allò que va dir, i entenc que no vulga fer res. Però tots aquells qui avui sentim dolor i ràbia hem de fer un gest, petit. Per exemple escriure una frase, passar-la per la impressora i enganxar-la a la paret de l’oficina o de l’escola. No costa gaire. Proveu-ho…
Es tracta d’això. De no estar-se quiet. De no acceptar amb resignació les coses que passen. Massa sovint ens sentim petits, poca cosa, incapaços. Hem de fer com un xiquet que aprèn a caminar: de primer, un pas; després ja vindrà el segon. Ahir moltíssimes persones van expressar que rebutjaven la situació en què es troba l’ex-senador i captaire de la pau. Tot ciutadà d’aquest país amb un mínim de memòria sap que Xirinacs sempre ha advocat la no-violència, sempre ha defensat que la violència no és útil per a construir res. Coherent amb això, en el discurs que li ha valgut la detenció va dir que era amic d’ETA, sí. Però en quin context ho va dir?
Les seues paraules foren exactament aquestes:
‘Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l’estat espanyol i amic d’ETA i de Batasuna.’Haver dit això li ha costat la detenció, tres anys després. La incomunicació i possiblement, de nou, la presó. Als setanta-quatre anys. Una autèntica brutalitat indigna d’un estat democràtic europeu. Contra això calen ara els milions de gestos petits que uns i altres puguem fer.
Vicent Partal director@vilaweb.com
La seva biografia a Vilaweb i un retrat a La Razón
La notícia a El País.
Comments so far:
RSS feed for comments on this post.TrackBack URI
Share your thoughts
Line and paragraph breaks automatic, e-mail address never displayed, HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>
Sign up at Gravatar.com to personalize your comments!
Comment by cronopio01
# Thursday 27/Oct/05,
A l’avui:
Si notes un deix de nyonya, no et molestis
ENTREVISTA: Xiri el ciri
Alfred Bosch
“Atu no se t’escapa, que a les comissaries se sap com entrar-hi però no se sap ni quan ni com se’n surt. Amb tot, dimarts passat vas anar a renovar el teu DNI. Amb resignació cristiana, vas veure que els agents de l’ordre et convidaven a un vermut i que els seitons s’allargaven més del compte. Mira, Xiri, de tu a tu: jo mai no t’he entès gaire. Tu ets d’aquells candidats que un servidor vota de jove, per passar-se la resta de la vida interrogant-se per què ho ha fet. En el fons, imagino que ficar una icona ortodoxa dins d’una urna té la seva eròtica. O potser és que necessitem, encara que sigui un sol cop a la història, protestar contra la finor intel·lectual, que és massa a tocar de la hipocresia. No ho sé, Lluís Maria; el cas és que en els darrers temps m’havia deshabituat a veure la teva expressió de ciri pasqual, la teva espelma carregada de parsimònia i de flama inesgotable. Sàpigues que demanarem la teva llibertat, que ens prodigarem amb mostres de solidaritat, que agitarem les estelades, que tornarem a parlar de presons i de bòfia i d’amnistia. Però si veus un deix de nyonya en el nostre gest, no et molestis, Xiri. Prego que ens entenguis. Els anys ens han fet ganduls, ens han obligat a festejar amb la ironia i l’escepticisme. I, dimoni, ens ha tocat ser catalans, no pas tàmils hindús. O sigui que demanarem al gendarme i al magistrat que no facin el ruc, que et treguin les manilles, i si cal li farem la promesa de jubilar tres lletres de l’abecedari, la E, la T i la A. Fet això, amic Xirinacs, parlarem de pau, de justícia i de llibertat fins que el ciri aguanti.”