pionentes!

Bonica la petita exposició que hi ha a la casa Milà, comisariada per na Carme Riera, sobre Jaime Gil de Biedma, el poeta que volia ser poema.

Ens ha agradat especialment el vídeo en el que el poeta recita “Contra Jaime Gil de Biedma” a la seva casa d’Ultramort (El poeta en su voz, RTVE, Archivo de imágenes), que es posi de relleu a la exposició els homenatges / plagis a T.S. Elliot que es fa a Pandémica y Celeste, o el facsímil d’una de les agendes del poeta de l’any 1956 on apunta la gent que li deu llibres.
Fa gràcia veure què havia de fer la gent quan encara no existia Biblio.tk! ;)

D’altra banda, és difícil no sentir-se una mica incòmodes davant de la persona aquesta d’un tal Jaime Gil, pijo de la Barcelona dels anys més grisos, coirresponsanble amb tota una gauche divine molt digna en sí mateixa –a la exposicí hi pots adorar una autèntica copa del Bacarrá!!!–, però que hauria de fer avergonyir a tots aquells que la vàren prendre per referència. En fi, que tenien tot el dret a ser burgesos, a ser intel·lectuals i a no demanar disculpes per res de tot això, però una societat sana a un col·lectiu així no els hauria fet el més mínim cas.