pionentes!

2ona entrega del col·leccionable “Bares de Viejos”

El cambrer més simpàtic en molts quilòmetres a la rodona –digníssim finalista del darrer concurs de dobles de Robert de Niro del barri– t’oferirà el bon vermut de la casa, els seus ous farcits i uns boqueronets que cal saber rebutjar.

El local és força bonic, gairebé massa, i potser fins tot un xic massa net pels estàndards del sector i pel gust de qui això escriu. La màquina escurabutxaques, en canvi, està bellament situada gairebé al mig del pas, entre la barra i les taules, aconseguint així un magnífic efecte integrador de la jugadora compulsiva amb la resta dels parrquians, augmentat pel ben ajustat volum de la musiqueta, que acompanya sense imposar-se.

En una mescla perfectament equilibrada hi conviuen l’ambient familiar i de barri amb alguns forasters i fins i tot algun guiri (ben acollits sempre que no es facin notar massa, com es el principi rector de qualsevol experiència d’aquesta mena). Això ens fa suposar que el Bar Electricitat no ha passat desapercebut als ulls dels caçadors de llocs pintorescs d’aquestes inefables guies del viatjer. Tinguin per segur que si mai exhibeixen la placa amb el logo del noi soset i estúpidament optimista serà la seva fi, la de la nostra admiració, i la de moltes coses més que em callo per prudència.

Tenim la mala consciència d’estar donant a conèixer els més meravellosos paraisos verges, no malmesos encara per ‘lo’ ‘fashion’ ni el ‘disseny’ (pronunciïs dis-se-ni’), però ens consola saber que tot i que cohesionada i entusiasta, la comunitat pionent és minsa i respectuosa.

Per cert, és al costat del Mercat de la Barceloneta, a la cantonada de Sant Carles amb l’Atlàntida (veure mapa), i tanquen cap a les 21h, com ha de ser!

El cambrer més simpàtic en molts quilòmetres a la rodona –digníssim finalista del darrer concurs de dobles de Robert de Niro del barri– t’oferirà el bon vermut de la casa, els seus ous farcits i uns boqueronets que cal no saber rebutjar.

El local és força bonic, gairebé massa, i potser fins tot un xic massa net pels estàndards del sector i pel gust de qui això escriu. La màquina escurabutxaques, en canvi, està bellament situada gairebé al mig del pas, entre la barra i les taules, aconseguint així un magnífic efecte integrador del/la jugador/a compulsiu/va amb la resta de la parròquia, augmentat pel ben ajustat volum de la musiqueta, que acompanya sense imposar-se.

En una mescla perfectament equilibrada hi conviuen l’ambient familiar i de barri amb alguns forasters (ben acollits sempre que no es facin notar massa, com es el principi rector de qualsevol experiència d’aquesta mena) i, fins i tot, algun guiri. Això ens fa suposar que el Bar Electricitat no ha passat desapercebut pels caçadors de llocs pintorescs d’aquestes inefables guies del viatjer. Tinguin per segur que si mai exhibeixen la placa amb el logo del noi soset i estúpidament optimista serà la seva fi, la de la nostra admiració, i la de moltes coses més que em callo per prudència.

Tenim la mala consciència d’estar donant a conèixer els més meravellosos paraisos verges, no malmesos encara per ‘lo’ ‘fashion’ ni el ‘disseny’ (pronunciïs dis-se-ni’), però ens consola saber que tot i que cohesionada, la comunitat pionent és minsa i respectuosa.

Per cert, és al al costat del Mercat de la Barceloneta, a la cantonada de Sant Carles amb l’Atlàntida (veure mapa), i tanquen cap a les 21h, com ha de ser!